Teatre a la Universitat de l’Experiència

Universitat de l’Experiència (UPC), curs 2023-2024, Martorell. Enguany és el segon que estic matriculat. Tot un encert. Espero poder continuar… Aquest curs però, està sent especial. Ho dic perquè he tingut l’oportunitat de participar com a conferenciant amb un tema que al marge de la meva professió, la docència,  m’apassiona: el teatre.

El dies 6 i 13 de febrer, vaig tenir el plaer d’explicar les meves idees i vivències en el marc del teatre d’aficionats, remarcant com a imprescindibles la serietat i el rigor; condicions inherents al teatre professional.

El títol de la conferència fou: Teatre: eina educativa vers el procés creatiu

Feta la presentació curricular, vaig incidir en les següents facetes de la meva trajectòria:

  • Formació teatral autodidacta
  • Vint-i-set muntatges dirigits
  • Direcció infantil i juvenil en l’àmbit escolar
  • Tallers de teatre (juvenils i adults)
  • Experiències diverses en el camp de la interpretació

Tot seguit i després d’unes consideracions prèvies sobre l’educació en general, vaig entrar en matèria tot plantejant l’activitat teatral des d’una perspectiva polièdrica, pedagògica i didàctica. En aquest sentit he de dir també que, a modo de preàmbul, vaig considerar oportú fer un breu comentari sobre dos conceptes presents al llarg de tota la conferència: la pedagogia i la didàctica.

I a partir d’aquí, una proposta teòrica i pràctica alhora complementada per un col·loqui final.

La teoria:

Una frase per a reflexionar

“Si és necessari que l’art o el teatre serveixin per a alguna cosa, jo diria que haurien de servir per a ensenyar a la gent que hi ha activitats que no serveixen per a res i que és imprescindible que existeixin.”

Eugen Ionescu (1909-1994)

El meu concepte de teatre

El teatre és una activitat formativa i un exercici de responsabilitat compartida en què el jo i el tots s’han de conjuntar a partir de la lliure acceptació d’un compromís i de la implicació. Des d’aquesta òptica, considero que entès com a tasca col·lectiva, lluny de protagonismes individuals, afavoreix el desenvolupament personal i comporta sentir-se part essencial d’un engranatge equilibrat. Es tracta per tant, d’una eina educativa de vital importància.

Respirar teatre…

Us presento algunes (28) de les moltes frases que, al llarg de la història, han pronunciat personatges relacionats més o menys directament amb el món de la faràndula. Ben segur que us faran reflexionar.

El teatre com a eina educativa

  • Aportacions d’aprenentatge: expressió oral, escrita i corporal, vocabulari, lectura mecànica i comprensiva, Mnemotècnia (exercici de la memòria), aprendre a estudiar, Prosòdia (expressió oral, accent, to i entonació), improvisació i estudis teatrals orientats a la professionalització.
  • Aportacions actitudinals: superació de les “vergonyes” i/o de la timidesa, “posar-se a prova”, compromís, responsabilitat, solidaritat, disciplina, puntualitat, concentració, autocontrol, respecte, tolerància, autoestima, capacitat d’esforç i sacrifici, amistat coneixement del “jo” i acceptació de les “pròpies limitacions”, reflexió, descobriment de tendències artístiques i professionalitat.

Educar mitjançant el teatre

  • Estar convençut de les seves possibilitats.
  • Comptar amb els suports necessaris per tal de poder desenvolupar projectes.
  • Elaborar un pla de treball, disposar dels elements necessaris per a poder-lo desenvolupar, portar-lo a terme i avaluar els resultats periòdicament per tal d’aplicar possibles mesures correctores.
  • Fomentar, potencial l’activitat teatral i perseverar amb l’objectiu que se li atorgui el reconeixement que mereix.

La Teoria de l’equilibri

  • Ens agrada fer teatre.
  • Entenem el teatre com un divertimento.
  • Volem integrar, és a dir, estem oberts a tothom.
  • No som partidaris d’intervenir en cap mena de competició.
  • Ens motiva l’agradable risc de donar alternatives i descobrir “talents”.
  • Som receptius, pensem que tothom que participa pot tenir alguna cosa a dir.
  • No ens agraden els protagonismes individuals.
  • Valorem l’autocrítica i l’acceptació de les limitacions personals.
  • Ens mou un esperit de superació
  • Tenim tendència a “complicar-nos la vida” perquè creiem en aquests principis.

Feliu Formosa deia…

“Cal repetir-ho: el teatre és una arma cultural per a les masses. Arma vol dir mitjà, instrument; el teatre no és doncs un fi. A través del teatre hem d’aconseguir que les capes més progressives de la població s’adonin que han de conquerir, juntament amb altres coses, el mateix teatre; una tasca bastant complexa, perquè si encara no l’han conquerit, això vol dir que no l’han posat al seu servei. El teatre ha de reflectir la lluita; ha de preguntar i intentar de trobar una resposta als perquès d’aquesta lluita. Ha de transformar-se per a ésser capaç de transformar! Aquí tenim l’arrel d’allò que Bertolt Brecht anomenà dialèctica del teatre.”

El procés creatiu

  • S’encén la “bombeta”!!!
  • La tria de l’obra, l’adaptació i el repartiment.
  • La direcció.
  • La producció.
  • La concepció de l’espai escènic.
  • Música?
  • L’equip tècnic: tramoia, il·luminació, so, vestuari, utillatge, perruqueria servei de funció, traspunt, publicitat, gravació…
  • Els contactes…
  • La presentació del projecte.
  • La primera lectura.
  • El pla de treball: calendari d’assaigs i representacions.
  • Les fases: el treball de taula, l’escenari i la incorporació dels elements tècnics.
  • Els assaigs generals i l’estrena.
  • Estratègies que motiven.
  • Més representacions…
  • Les crítiques. Ai, les crítiques!
  • “El sopar”

La pràctica

Entestat en demostrar que era possible desenvolupar totes les idees exposades, em va semblar oportú visionar i comentar la gravació de Vent de Garbí i una mica de por, obra i representada a El Casal d’Olesa de Montserrat el novembre de 2022 en base a una adaptació actualitzada a càrrec de qui signa l’article i d’en Llorenç Mimó, el meu inseparable company “d’aventures faranduleres”.

A títol informatiu, dir que l’obra fou escrita per na Mª Aurèlia Capmany (1918-1991), estrenada al Teatre Romea el 1968 i recuperada pel TNC el 2023.

El col·loqui

Per tal de potenciar i donar més ambient al col·loqui, vaig comptar amb la inestimable col·laboració de dos joves talents que apunten excel·lents maneres i que són el viu exemple dels “descobriments” esmentats a la Teoria de l’equilibri: en Marc Figueras i na Guida Boltà estudiants de segon de Batxillerat i quart d’ESO respectivament.

He de dir, amb orgull, que la seva simpatia, espontaneïtat i capacitat de resposta van causar l’admiració de l’auditori, perquè no només es van limitar a respondre a les moltes i variades preguntes que se’ls hi van formular, sinó que van saber transmetre el seu personal sentiment sobre el teatre. I això, al meu entendre, és d’agrair!

Març de 2024